Mestre d'obres:l'equilibri
entre la idea i
la matèria
Biografia
Enric Montserrat va néixer el 16 d’agost de 1940 a Barcelona, en el si d’una família vinculada al món de la construcció. Fill d’Enric Montserrat Casasalles, conegut com “El Pipa”, va créixer envoltat d’obra, eines i coneixement transmès de generació en generació.
Introducció
Des de molt jove, el seu camí ja estava marcat.
Els inicis
Amb només 7 anys, entra en contacte directe amb l’obra de la mà del seu pare. No només aprèn tècniques, sinó també una manera d’entendre el treball: precisió, paciència i respecte pel material.
Als 14 anys, ja domina tècniques complexes com:
- voltes
- escales de cargol
- arcs
- pilars decoratius
Una formació que avui gairebé ha desaparegut.
Consolidació
Als 15 anys ja treballa com a paleta de primera. Però Enric Montserrat no es limita a repetir allò après: busca constantment noves formes, nous reptes i noves maneres de construir.
La seva evolució no és acadèmica, sinó pràctica i intuïtiva.
Una manera única de crear
Amb els anys desenvolupa una capacitat poc habitual:
imaginar les seves obres abans de construir-les.
Moltes de les seves creacions neixen primer al seu cap, definides en volum, proporció i estructura, abans de passar al paper o a l’obra.
Idea i construcció
Un dels seus trets més singulars és que no separa el pensament de l’execució.
Enric Montserrat:
- imagina
- resol
- construeix
Tot amb les seves pròpies mans.
Llegat
La seva obra representa una manera d’entendre la construcció que avui és cada cop més escassa:
l’ofici com a forma de coneixement, la matèria com a llenguatge i la construcció com a acte creatiu.
L'essència artística de l'ofici
L'Enric Montserrat entén l'arquitectura com un llegat viu que respira a través dels materials. Nascut en una tradició de constructors artesanals, el seu aprenentatge des de jove no es va limitar a la tècnica, sinó a l'entesa profunda de la pedra, el ferro i el maó. Per ell, cada estructura neix d'una conversa íntima entre la matèria i la sensibilitat humana.
Amb una trajectòria marcada per l'honestedat i la precisió, l'Enric ha dedicat la seva vida a preservar l'ofici de mestre d'obres. La seva visió minimalista i professional cerca l'essencial, creient que l'autèntica arquitectura és aquella que troba el seu lloc en el temps amb dignitat i silenci, reflectint l'harmonia entre la idea original i la seva execució artesana.
Castell de Can Claramunt Piera
Descripció
El Castell de Can Claramunt, situat a Piera (Catalunya), és una de les obres més singulars i representatives d’Enric Montserrat. Aquesta construcció destaca per la seva força expressiva i per l’ús magistral del maó com a element estructural i decoratiu. L’edifici s’articula com una composició complexa de volums, torres i murs que evoquen l’arquitectura medieval, reinterpretada amb una sensibilitat contemporània i artesanal.
Arquitectura i estil
El conjunt presenta un llenguatge propi que combina tradició i creativitat, amb influències clares de l’arquitectura orgànica i del modernisme català.
Els seus trets principals són:
-Ús escultòric del maó treballat manualment
-Presència de torres amb formes singulars, especialment la torre salomònica de 7 cants
-Integració de ceràmica decorativa en façanes i murs
-Composició volumètrica dinàmica i no convencional
Cada element arquitectònic fuig de la repetició industrial per convertir-se en una peça única.
Elements destacats
-Torre salomònica a 7 cants: un dels elements més icònics, amb un desenvolupament en espiral que demostra un gran domini tècnic i geomètric
-Mur perimetral: amb merlets i relleus que reforcen el caràcter de fortalesa
-Porta d’accés: resolta amb arc i ferro forjat, integrant funcionalitat i expressió artística
-Detalls ceràmics: mosaics i peces incrustades que aporten ritme i color
Concepció de l’obra
Aquesta construcció reflecteix plenament la manera de treballar d’Enric Montserrat: una arquitectura pensada des de la intuïció espacial i executada amb les pròpies mans.
Lluny dels processos estandarditzats, l’obra neix d’una visió global en què estructura, forma i material es desenvolupen simultàniament. Cada detall respon tant a una necessitat constructiva com a una voluntat estètica.
Valor arquitectònic
El Castell de Can Claramunt no és només una edificació, sinó una obra que reivindica l’ofici, la creativitat i el treball artesanal com a base de l’arquitectura.
Representa una manera d’entendre la construcció on el límit entre enginyeria i art desapareix, donant lloc a una arquitectura viva, expressiva i profundament personal.
Torre salomònica de 7 cants
Una de les seves obres més complexes tècnicament.
La torre es construeix mitjançant un gir progressiu del maó, creant una estructura en espiral que combina equilibri, tensió i moviment. Cada peça forma part d’un sistema estructural continu.
Castell de sant Jordi (Piera)
Descripció
El Castell de Sant Jordi és una de les obres més emblemàtiques d’Enric Montserrat, situada a Sant Jordi (Catalunya). Aquesta construcció destaca per la seva força visual i pel seu caràcter únic, convertint-se en una peça singular dins del paisatge arquitectònic de la zona.
Realitzat principalment amb maó vist treballat artesanalment, el conjunt combina tradició constructiva amb una clara voluntat creativa, donant lloc a una arquitectura que va més enllà de la funció per convertir-se en expressió artística.
Arquitectura i estil
L’obra reflecteix una forta influència de l’arquitectura orgànica i del modernisme català, amb una interpretació pròpia basada en l’ofici i l’experimentació.
Es caracteritza per:
-
Ús escultòric del maó
-
Formes dinàmiques i volumetries complexes
-
Presència d’arcs, relleus i voladissos
-
Integració d’elements ceràmics decoratius
La composició de les façanes genera moviment i profunditat, creant jocs de llum i ombra que varien al llarg del dia.
Elements destacats
-
Torres i coronaments: que evoquen una arquitectura de caràcter simbòlic i monumental
-
Detalls ceràmics: integrats dins del maó, aportant color i identitat
-
Porta principal: amb una forta presència visual i treball artesanal
-
Ornamentació contínua: cada element està pensat i executat amb gran precisió
Concepció de l’obra
El Castell de Sant Jordi no és només una construcció, sinó el resultat d’un procés creatiu complet. Enric Montserrat concebia les seves obres mentalment abans de ser construïdes, resolent espais, formes i estructures amb una gran intuïció geomètrica.
El fet diferencial és que ell mateix executava l’obra, unint idea i construcció en un mateix procés.
Valor arquitectònic
Aquesta obra representa una manera d’entendre l’arquitectura basada en el coneixement profund de l’ofici, la creativitat i el treball manual.
El Castell de Sant Jordi és, en essència, una expressió material d’una idea: la de construir amb les mans allò que s’ha imaginat amb la ment.
El Llegat
La construcció artesanal és el diàleg constant entre la idea i la matèria. Més enllà de l'estructura, el llegat d'Enric Montserrat es defineix per l'honestedat de l'ofici i la voluntat de crear obres que perdurin en el temps com a testimonis d'una bellesa sobra, funcional i profundament arquitectònica.